Eivissa, 20 de març de 2025.
MOMA NOVA YORK. Una experiència inoblidable.
Visitar el museu MOMA de Nova York fou una experiència que em va marcar. Per un aficionat a la pintura com jo, va ser un privilegi, una culminació de molts anys de somnis i recerca amb aquells quadres que, durant la meua joventut, només coneixia a través de llibres en blanc i negre. Record aquelles imatges en color que retallava de revistes i diaris per acompanyar els meus llibres d’estudis d'història de l'art a l'institut Santa Maria. Era un món llunyà, però amb una presència viva en la meua ment. El MOMA, per fi, va ser l’oportunitat de veure-ho tot en viu, d’acostar-me als quadres i descobrir el que realment representaven en l’espai físic.
Abans de partir de viatge sabia que intentar veure molts de museus en només cinc dies d’estada a Nova York era una tasca gairebé impossible, així que vaig decidir concentrar-me només en el MOMA. Un museu emblemàtic que em prometia una profunda immersió en l’art modern i contemporani. La visita va començar a primera hora del matí, ple de curiositat i expectatives. Vam estar-hi fins a les 15 hores, i en aquelles gairebé sis hores, vaig perdre el compte de les obres que vaig poder admirar, cada una amb una història pròpia i una sensació única. El temps passava de pressa mentre em deixava captivar per la majestuositat de les peces de Picasso, Van Gogh, Monet, Modigliani, Gauguin, Miró, Dalí… Era impossible cansar-se.
Cada quadre em parlava, m’atracava per mirar-lo més a prop i cada traç semblava tenir vida pròpia. El poder dels colors de Monet em feren somiar. Disfrutar de "Los nenúfares" en directe va ser una de les experiències més impactants de la visita. El joc de llums i ombres sobre l’aigua feia que tot el voltant semblés desaparèixer. Vaig estar davant de l’obra assegut durant molt de temps, sense poder aixecar-me per seguir a una altra sala. La pintura em seduïa d’una manera que em feia perdre la noció del temps.
Els quadres de Picasso també em van captivar. La desestructuració de formes i la profunditat psicològica de les seues obres, com “Las señoritas de Avignon” em sorprengueren. “Mujer de blanco”, una obra delicada, molt polida, també em va tocar l'ànima. Quines línies, quines ombres, quanta bellesa!
Un altre moment clau va ser davant de “La noche estrellada” de Vincent van Gogh. Aquesta obra, amb els seus colors intensos i el contrast entre l’intens blau de la nit i la brillantor daurada de les estrelles em va fer reflexionar sobre la immensitat del món.
Davant l’obra de René Magritte, “Los amantes” em preguntava: “Què vol dir això realment?” Tot i que no trobava una resposta, la sensació de misteri em fascinava.
Una altra de les obres que em va captivar va ser "La persistencia de la memoria” de Salvador Dalí. Aquells rellotges desfets semblaven desafiar el temps. Recordava al meu professor d’institut quan ens ensenyava la diferència entre un dibuixant i un pintor. Dalí era un gran dibuixant. Cada detall de la pintura, fins i tot les ombres que dibuixaven el paisatge, em fascinaven i em deixaren en un estat de profunda reflexió.
No vull oblidar la màgia dels colors vius de Matisse, “La Danza”, que omplia la sala amb els seus colors, l’explosió de moviment, em feien sentir com si estigués observant una dansa en directe. El quadre em transmetia una força i una vitalitat extraordinària.
Les obres de Modigliani, amb els seus retrats alts i estilitzats, també em van tocar profundament. Les seues figures allargades, amb els ulls gairebé absents, però amb una intensitat emocional molt forta, em transmetien una sensació de conversa silenciosa amb la protagonista del quadre.
Visitar aquest museu va ser, sens dubte, un viatge al cor de l'art modern i contemporani. Cada pintor, cada quadre, em portava a un laberint de formes, colors i emocions. M’agradava imaginar com haurien estat els processos creatius, quines inquietuds, quines lluites internes, quines idees transcendents haurien donat lloc a aquestes obres.
Per a mi, visitar el MOMA va justificar tot el viatge a Nova York. Estava davant de pintures que m’havien fascinat des de la meua adolescència, obres que formaven part del meu imaginari des de molt jove. Però veure-les en persona, a gran escala, amb la qualitat i la profunditat que només l'original pot oferir, va ser una experiència absolutament única.
Fou una vivència, una emoció i una experiència que mai oblidaré.
Altres fotos de sa visita al MOMA:
