Creuer pels fiords Noruecs.

Eivissa, agost de 2023

CREUER PELS FIORDS NORUECS.

 

 

Com bé canta en Lluís Llach:
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre del que saben. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques.

Idò sí, fugint de ses calorades de s'estiu a Eivissa na Linita i jo hem fet un viatge/creuer pels fiords de Noruega. Com diu sa cançó hem fet un llarg camí, ple de noves coneixences, hem visitat ports i ciutats que ignoràvem i hem disfrutat fent sa travessia.

No és sa meua intenció fer un resum detallat del viatge. Simplement, apuntaré unes quantes reflexions personals i algunes coses que crec importants i que si ajuden a qualsevol a s'hora de planificar el seu creuer, millor que millor.

Itinerari previst:

17/agost. 

IBZ-BCN. Vueling 17.45 - 18.45 hores.

18/agost. 

BCN-Hamburg. Vueling 7.40 - 10.25 hores.

Kiel (Alemania). Sortida barco 19.30 hores.

19/agost.

Copenhaguen. Arribada barco 10.00 hores. Sortida barco 18.00 hores.

20/agost.

Navegació.

21/agost.

Hellesylt. Arribada barco 8.30 hores. Sortida barco 9.30 hores.

Geiranger. Arribada barco 11.30 hores. Sortida barco 20.00 hores. 

22/agost.

Maloy. Arribada barco 8.00 hores. Sortida barco 18.00 hores.

23/agost.

Stavanger. Arribada barco 10.00 hores. Sortida barco 20.00 hores.

24/agost.

Navegació.

25/agost.

Kiel (Alemania). Arribada barco 8.00 hores.

HAM-BCN. Vueling 20.40 -23.15 hores

26/agost.

BCN-IBZ. Vueling 12.55 - 14.00 hores.

Breu resum del creuer.

Dijous 17/agost/2023.

Avió amb Vueling fins a Barcelona. Feim nit a s'hotel Barcelona Airport (telf  93.378.32.15).

S'hotel té un servei gratuït de trasllat aeroport-hotel-aeroport. A s'hora de pujar al bus el xofer ni puja ses maletes ni tampoc ajuda a pujar-les. Dintre del bus hi ha un cartell advertint d'aquesta manera d'actuar. Quan vaig arribar a s'hotel vaig omplir un full de reclamació oficial. El xofer pot estar mans plegades mirant com els passatgers pujàvem ses maletes, poden tenir un cartell avisant d'aquesta forma de treballar, però per un hotel de quatre estrelles aquesta forma d'actuar és un servei nefast i perjudicial per als seus interessos.

He de dir que a sa tornada sa reclamació degué fer algun efecte: el mateix xofer va carregar ses maletes de tots els passatgers sense protestar i el cartell informatiu de s'altre vegada havia desaparegut.

Quan estam viatjant sempre hem de tenir en compte un tema: Davant qualsevol reclamació (hotel, avió, trasllats, barco, etc.) o durant el creuer (són molt freqüents càrrecs de despeses que no corresponen), els espanyols i els italians cridam, gesticulem i aixecam sa veu. Els alemanys i nòrdics us puc assegurar que no perden sa calma, ho fan tot per escrit i ses seues reclamacions queden resoltes ben aviat. Davant una reclamació formal per escrit tothom perd el cul.

S'hotel Barcelona Airport té unes habitacions ben còmodes, un servei d'esmorzar variat i bo i uns preus raonables. És una bona opció d'hotel si heu de fer nit aprop de s'aeroport.

Divendres 18/agost/2023.

Ens despertam a les 4.00 hores. A les 5.00 partim fins a s'aeroport. Hem d'agafar el vol de Vueling BCN- Hamburg que surt a les 7.40 – 10.25 hores.
Mai haguera imaginat que a aquestes hores de sa matinada, s'aeroport estigues tant ple de gent. Tot i això, els tràmits de facturació són àgils.

Esmorzar a qualsevol aeroport del món s'està convertint en un luxe. S'aeroport de Barcelona no és una excepció. Els preus són abusius.

El vol surt puntual. A s'avió tothom xerra anglès. Arribada a HAMBURG. Recollida de maletes molt lenta. Tràmits per part de Costa per distribuir als passatgers als autobusos molt eficients. Ens esperava un trasllat fins a KIEL. Aproximat una hora i mitja de trajecte en autocar. A s'hora de volar amb Vueling teníem targeta d'embarcament prioritari. Una atenció personal de s'agència de viatges.

 

 

 

Embarc al COSTA FIRENZE a Kiel. Naviliera Costa Cruceros.

Els tràmits d'admissió al barco van ser còmodes i ràpids. Una vegada a bord, temps per dinar (self service) i explorar el barco (diferents ponts, cabines, teatres, restaurants, piscines, etc). Hem seguit obligatòriament el procediment de ses normes de seguretat a bord (tothom amb els salvavides col·locats fins al punt d'evacuació del barco, ets).
Abans de sopar, cada dia hem assistit a un espectacle diferent al teatre del barco. Cantants, grups de ball, acròbates i humoristes. Espectaculars!
Pels sopars, ens assignen un menjador i una taula fixa per tot del creuer. Menú a la carta. S'ha de triar entre diversos entrants, diversos primers, diversos segons i diversos postres. Bona qualitat i excel·lent presentació. El beure s'ha de pagar a part. Servei excel·lent.

El barco comença el creuer a les 19.30 hores. Ses vistes des del pont 15 són un espectacle. A s'hora de parir sona a tot volumen sa canço d'en Neil Diamond, "I'm a believer", versionada pels The Monkees. Cada dia a s'hora de partir de qualsevol port és repetirà aquesta cançó. Sirà es nostre himne durant tot el creuer.

Algunes coses importants a tenir en compte abans de contractar un creuer:  

- El preu: Vaig pagar per cap 2.000 euros del creuer, 75 euros d'assegurança, 200 euros de vols i hotel a Barcelona, 100 euros d'excursions i uns 75 euros de begudes. Total aproximat per cap, uns 2.500 euros.
El preu us pot pujar moltíssim més si:
- voleu comprar un pack de begudes tot inclòs. S'alcohol és molt car a bord.
- voleu comprar alguna de ses excursions que diàriament us ofereix es barco.
- voleu anar a sa moda durant es viatge. Cada nit del creuer es celebra un espectacle al teatre i un sopar formal. Sa majoria dels passatgers segueixen ses recomanacions pel que fa a sa forma de vestir: hem tingut una nit extravagant, una fluorescent, una casual, una vermella i negre, una blanca i una elegant. Imaginau ... Si heu de portar una roba diferent per a cada nit, unes sabates, un "bolso" que faci conjunt, etc. El pressupost s'inflarà ràpidament.

- Tema wifi. Si no us manejau bé amb el tema mòbil o si no teniu ningú que us ajudi, no us recoman fer un creuer pels fiords noruecs. Avui totes ses comunicacions es fan per sa app de sa companya del creuer. Mentre estam a port, el servei està actiu com a Eivissa (estam fent un viatge per països de sa Unió Europea). Però s'ha d'anar alerta durant sa navegació: sa wifi normal deixa d'estar activa i sa conexció és fa a sa wifi del barco. Els preus són prohibitius. Per tant, modo avió i amb sa itinerància de dates desactivada durant tots els trajectes per la mar.
És important tenir s'aplicació de Costa al mòbil. Allí teníem totes ses activitats diàries, horaris, menjars, excursions, etc.

- Contractau de forma particular una bona assegurança de viatge i cancel·lació. Alerta: que cobreixi assistència medica per tot el món per malaltia o accident, inclòs (i això és important) ses malalties preexistents abans de partir.

- Tema beures durant el creuer: S'agència de viatges us voldrà vendre un pack de beure tot inclòs. És molt car. Abans de fer-ho heu de revisar els preus per lliure (al nostre creuer un cafè 3,45 euros, una botella d'aigua de litre, 3,50 euros o una cervesa de 400 ml, 7,00 euros). Per tant, feu comptes abans i mirau que us convé.
Naltros vam contractar prèviament un pack de 89 euros (7 botelles d'aigua de litre, 14 cafès i 7 cerveses) i un pack de 42 euros (13 botelles d'aigua de litre). En vam tenir suficient durant tot el creuer.
Alerta quan parlam de cafès, estam xerrant de expressos o descafeïnats. Si demanau un caputxino, us ho cobraran a part.

- Excursions: Cada dia teniu a sa vostra disposició un munt d'opcions per triar. Si voleu anar amb ses sortides del creuer, s'han de contractar aviat. Ses places disponibles s'acaben ràpidament. Els preus són molt cars.
Naltros, per comoditat, vam contractar dues excursions a través del barco:
- Excursió en barco pel fiord Lysefjord (110 euros per persona).
- Excursió d'un dia per Copenhaguen (79 euros per persona).
Y vam fer per lliure:
- Visita a Geiranger.
- Visita a Maloy.
A peu del barco, sempre trobàvem agències que feien ses mateixes excursions però a sa meitat de preu. Això sí, heu de xerrar i entendre s'anglès. Si no ho feu, ja sabeu, a pagar i fer ses sortides a través del barco (els guies parlen espanyol).

- Elecció del tipus de cabina durant el creuer. També s'ha de contractar inicialment. Naltros vam triar una cabina interior (més econòmic). Una altra gent anava amb cabina exterior amb un petit balcó (més car).
Us puc assegurar que durant tot el creuer vam fer vida als ponts superiors del barco. Des d'allí disfrutarem de ses meravelloses vistes i de la immensitat de ses cascades i muntanyes.
Per naltros, fer un creuer pels fiords i mirar-los des d'un balcó no era una opció. Hem estat sempre al pont més alt, a proa del barco, sentit el vent a la cara. Hem passat allí hores i hores disfrutant.

Dissabte 19/agost/2023.

10.00 hores arribam a Copenhaguen. Moltes coses per veure i poc temps disponible. Vam triar una excursió "Ses meravelles de Copenhaguen" (79 euros per cap). Volíem veure: Estàtua de la Sireneta, centre històric, palau i residència dels reis i ses cases de colors del canal Nyhaun. Va fer molta calor durant tot el dia.
Dinarem per lliure a l'Hotel d'Anglaterra. Un dels més cars de la ciutat, però ens hem donat un petit homenatge. Ens ho mereixem. Avui he complit un somni més: veure la Sireneta i ses cases de colors del port. A la tarda, tornada a bord. El barco parteix a les 18.00 hores. 

A Copenhaguen hem de tornar-hi. És una ciutat preciosa. Caríssima, però preciosa. L'hem de visitar amb més calma.

 

 

 

Diumenge 20/agost/2023.

Dia complet de navegació rumb a HELLESYLIT. Bon temps a la mar. 

Aprofit per:
- Esmorzar i després caminar pel pont 11 del barco. Té un circuit d'uns 500 metres. A donar voltes s'ha dit. El barco va ple i és difícil mantenir un ritme constant: pel camí sempre hi ha al·lots petits, mares amb infants o gent que simplement passeja.

- Els llocs d'aigua no m'apeteixen. Després d'un estiu a Ses Figueretes, no tinc ganes de piscina ni de jacuzzis. Aquests espais estan col·lapsats des de bon matí. Sa gent que els aprofita ho fan sense mida. Ses gandules totes plenes de tovalloles i molts de passatgers prenent el sol i lluint bronzejat.

-  Vam dinar al pont 3, a un bufet self service. Els espanyols no tenim control: els plats plens com si el món s'estigués acabant. Van treure gambes a la planxa i en voleu veure d'espentes. Li vaig dir a una dona que portava un plat caramull "señora ... seguro que se va a comer todo esto?". Em donà una mirada de por. Vaig al·lucinar amb una dona espanyola que seia a prop nostre. Per dinar va demanar una botella d'aigua, dues cerveses de 400 ml i vàries copes de vi. No m'ho podia creure.

- Un altre tema que uns pocs també deixen a ca seua: ser persones educades i tractar al personal del barco correctament. He viscut unes situacions de vergonya. Siran filipins o asiàtics, però no es mereixen que alguns passatgers abusin d'ells.

- Estar a alta mar i desconnectat de tothom (sense mòbils, wifi, internet, whatsapps i totes aquestes coses noves d'ara), té unes avantatges importants. Fer una cura de xarxes socials és molt recomanable. I fer relacions socials, encara millor. He conegut a un passatger belga que també estava com jo al pont prenen notes a una llibreta. Vam fer una xerrada ben llarga.

 

Dilluns 21/agost/2023.

Ja navegam per un fiord. Natura, salts d'aigua, llacs, muntanyes. És fantàstic. El barco fa una breu parada a Hellesylt per desembarcar a sa gent que fa una excursió d'un dia a un "glaciar". Naltros tenim previst desembarcar a Geiranger.

El fiord de Geiranger està declarat patrimoni de la humanitat. Quan vaig despertar-me a s'habitació no podia esperar més. Ràpidament, vaig pujar al pont més alt del barco per veure els paisatges, ses muntanyes i els salts d'aigua. Sa observació dels paisatges naturals que tenia davant meu m'impressionaren.

Una vegada al moll, no teníem contractada cap excursió amb anterioritat. Per lliure vam agafar el bus turístic (+/- uns 40 euros per cap) i férem un passeig pels voltants des poble. Vam veure els originals molls movibles per atracar els barcos i pujarem al mirador de sa muntanya. Allà dalt, va ploure molt. Vam baixar fent parades per veure ses típiques cases de "madera" cobertes d'herba i el centre d'interpretació del fiord: una baixada de més de 300 escalons seguin el curs de s'aigua que baixa de ses muntanyes. No puc descriure el polit del lloc.

Dimarts 22/agost/2023.

Durant sa nit, hem navegat a un port diferent: Maloy. És una petita ciutat pesquera situada a sa desembocadura del fiord Nordfjord, allunyada dels centres turístics.
Vam contractar una excursió per lliure. Un passeig en mini bus pels llocs més importants del poble (+/- uns 30 euros per cap).
Visitarem, entre d'altres llocs, una bateria de canons de sa Segona Guerra Mundial a s'entrada del fiord. Esgarrifador. Si us agraden aquests temes, consultau "sa operació Archery", del 27 de desembre de 1941. Fou una incursió britànica contra sa ocupació alemanya. Fou una carnisseria i avui encare els fets estan molt presents al poble.

Em quedarà per sempre un record de sa partida del barco del port de Maloy: Plovia molt i arribà al moll, al costat del barco, un home amb un cotxe Audi i un remolc. Obri un petit "toldo" i va treure ordinadors i altaveus. De sobta, va començar a cantar cançons d'en Tom Jones (Delilah) o d'en Neil Diamond (sweet Caroline). El so al màxim i ell vestit com un cantant important. Tothom aplaudint i el barco allunyar-se del port. El meu cap em portà a aquelles despedides dels barcos quan partien d'Eivissa i naltros portaven rotllos de paper de vàter per dir adéu als nostros estimats.

 

 

 

Dimecres 23/agost/2023.

Vam navegar tota sa nit rumb a Stavanger. El temps ha canviat, plou tota sa nit i el barco balanceja un poc. Tot i això, podem dormir sense cap problema.

Arribada a primera hora al port de Stavanger. Teníem contractada prèviament una excursió amb barca pel fiord Lysefjord. El temps ens donà una treva per fer sa sortida. Mai haguera pogut imaginar s'espectacularitat del paisatge. Vaig disfrutar. Mai havia fet tantes fotos en un sol matí. A s'hora de tornar plovia molt, però també he de dir que fou una tornada meravellosa.

Sa barca navega uns cinquanta kilòmetres fins a l'interior del fiord. Durant sa navegació vaig veure imponents muntanyes, moltíssimes petites illes habitades, petites granges, moltes coves a ses roques on els lladres amagaven els seus botins i molts s'alts d'aigua. Sa barca va arribar fins al Preikestolen (es "púlpit", li diuen). És una roca plana que domina el fiord des d'una altitud d'uns sis-cents metres sobre el nivell de la mar. Sa barca va passar molt lentament just per baix i vam poder veure aquesta formació rocosa des d'un punt de vista espectacular.

 

 

 

 

 

Dijous 24/agost/2023.

Dia complet de navegació. Vam sortir de Stavanger rumb a Kiel a les 20.00 hores. Ens han fet una reunió per coordinar sa recollida de ses maletes a s'hora de desembarcar; com pagar els gastos fets a bord o com ens desplaçarem fins a s'aeroport.

 

Divendres 25/agost/2023.

Vam arribar a Kiel a les 8.00 hores. Vam navegar a marxa lenta durant tot el dia i nit passada. A la mar no es paguen tarifes d'atracament al port.
El nostre grup que ha de volar fins a Barcelona és s'últim a deixar el barco. A les 15.00 hores vam desembarcar. Tràmits ràpids i fàcils.
S'autobús ens deixà a s'aeroport d'Hamburg amb molta antelació.
Vam arribar a s'hotel de Barcelona quan eren més de la una de sa matinada. Fa molta calor. Estam molt cansats.

 

Dissabte 26/agost/2023.

Podem descansar fins tard a s'hotel. A s'aeroport, molta gent i sense aire condicionat. Sa calor és esgotadora.
S'aeroport d'Eivissa està ple d'avions i totes ses cintes de maletes funcionant. Per agafar un taxi sa cua és immensa. Optam per agafar s'autobús.
A ca nostra, dins sa casa, estam a 35°. Sa casa bull.

S'ha acabat el viatge. Amb sa calorada que fa, donen ganes de partir de nou.

 

Altres fotos del creuer:

Durant el viatge, fam no en vam passar mica. Durant tots els sopars, podíem triar un plat creat per un dels xefs (Hélène Darroze, Bruno Barbieri o Ángel León) amb moltes estrelles Michelin. Veritablement, pens que els plats no eren per a tant.

 

En tornar a ca nostra, abans de passar per sa bascula, haurem de fer unes setmanes de règim.

Per acabar aquest petit resumen del viatge, deixau-me apuntar algunes coses que no he acabat d'acostumar-me:
- He estat molts de dies al barco i no he aconseguit orientar-me mai. El barco és tan gros que per saber si he d'anar a proa o a popa havia de mirar els panells indicadors.
- Per agafar els ascensors, s'havia de demanar el pont amb antelació al passadís del barco. Segons el pont on volia anar, m'assignaven automàticament un ascensor o altre.
- Quan anava al servei, sa descarrega per fer-lo net no era d'aigua. Sa eliminació del pipí o sa caca es feia per absorció. Ses xuclades d'aire feien una remor d'espant.
- El tema de menjar pasta és molt especial. Cada dia, a s'hora de sopar, els primers plats sempre eren de pasta. La preparen de mil formes. Impossible deixar el barco i no provar-les.

Fins el proper!!!

Bars de poble.

Eivissa, 10 d'agost de 2023

BARS DE POBLE.

Recentment, va ploure amb molta intensitat a Vila. Ses canonades i ses conducciones d'aigües brutes van rebentar i sa meua platja preferida de ses Figueretes s'omplí tota de merda. Sí, heu llegit bé: de m-e-r-d-a. Davant aquest fet ses autoritats responsables van decretar el tancament de sa platja fins reparar s'avaria i que s'aigua fos apta per nedar.

Per jo, el tancament de sa platja ha estat un problema molt greu. Som molt delicat i a sa meua edat no em poden treure de sa meua zona de confort de qualsevol manera. M'han fet canviar ses meues rutines i els meus llocs diaris d'una manera radical. 

I ara on podria anar cada matí?

Mirau, s'experiència de canviar de platja m'ha donat s'oportunitat d'aprendre basicament dues coses.

Primera: Els beach clubs no són per a gent com jo.

Per proximitat, vaig decidir anar al final de sa Platja d'en Bossa, a d'altura del Nassau. S'arena i s'aigua estava molt neta. Sa platja espectacular. Tot anava bé fins que després de nedar vam decidir fer un refresc al Nassau i tornar a casa. Error. Greu error. Al Nassau un cafè i una "tonic wáter", deu euros i un poc més. Fugiren d'allí ben aviat.

 

I segona: Vaig descobrir un bar de poble molt recomanable.

Molta gent no sap on està. Alguns dels qui saben on és no hi han entrat mai. Però tothom qui el coneix o hi han estat en diuen meravelles, tant del lloc com de sa gent que hi treballa. Estic xerrant del bar Ara Anam de Sant Jordi.

Es poble de Sant Jordi ja el coneixeu. Es bar Ara Anam està just a sa carretera principal (sa que divideix es poble en dues meitats). És molt més que un bar. És un lloc per fer cafès, cerveses, esmorzars, menús de migdia, bocates o sopars a ses nits. Però sobretot és un lloc de trobada i de compartir moments amb sa família o els amics.

Anava amb tots els fills i nets, i com no teníem es dinar preparat a ca nostra, vam decidir parar a Sant Jordi i dinarem allí. Jo era dels que coneixien el lloc, però no hi havia entrat mai. Fou una sorpresa. Una sorpresa ben agradable. Cuina senzilla, casolana, bona qualitat i uns preus molt ajustats: menú del dia, 13,50 euros; cerveses, 2 euros; cafès, 1,30 euros; ració de frita de polp, 16 euros; els gins tònics, 6 euros. Dinarem molt bé i finalment vam pagar un preu d'uns 20 euros per cap. Repetirem.

 

Hem d'anar vius: Queden pocs llocs com aquest. Ses coses bones les trobam a faltar quan les perdem. És llavors quan podem apreciar sa dimensió del buit que deixen.

Als pobles petits, aquests bars de poble són un espai únic, de relació i de contacte humà per molts dels veïns. M'agrada anar-hi i trobar-me amb familiars i els amics. Sobretot, m'encanta fer sa xarradeta sense haver d'escoltar música chumba chumba a tota pastilla. Prendre un cafè després del dinar és mitja vida.

Els jóvens d'avui en dia no guarden en sa memòria com es vivia abans. Difícilment poden imaginar el que s'ha perdut. No hi ha dubte que el món d'abans era tan imperfecte com el d'ara, però encara no havia mort el sentit de s'humor, ses ganes de passar-lo bé (normalment ben acompanyat) o que sa companyia a sa feina ajudava a s'hora de fer que sa vida de cadascú fos un poquet més agradable i solidària amb els altres. Res a veure amb sa societat d'ara.

Tot canvia a tal velocitat, que basten uns pocs anys per a transformar els nostres hàbits, ses maneres de pensar i de viure. Estic parlant dels bars però podria parlar també de comerços, llibreries, supermercats, bancs, etc.

Si un pogués entrar ara en un bar dels d'abans no donaria crèdit. I no només per l'espès núvol de fum que ho embolicava tot (estava permès fumar) sinó per sa quantitat de gent a qualsevol hora del dia prenent-se ses seues canyes i ses seues tapes mentre parlaven pels colzes sense el mínim ànim d'enfrontament o acritud.

Cada dia hi ha menys bars. I a on més es nota sa seua absència és en els petits pobles. Però també hi ha menys botigues d'ultramarins, forns de pa, estancs, quioscos de premsa. Menys escoles, menys centres mèdics, menys farmàcies, menys sucursals bancàries o molts menys altres serveis. Tots aquests llocs feien de lloc de trobada. Eren mitja vida des poble. I cada vegada que es tanca un d'ells, es poble es va morint.

Avui el que busca sa gent jove és que hi hagi wifi i una taula sobre la qual col·locar es seu portàtil. Cadascun va a sa seua bola, amb els auriculars posats. Els nous bars que han anat apareixent com a bolets són franquícies que tenen més de cafeteria que d'una altra cosa i són de self-service. El client ha de portar-se com si fos un empleat de sa casa i abonar sa consumició en caixa com si fos sa cosa més normal del món.

El mateix passa en els bancs, els supermercats i, cada vegada més, en els comerços. Fa por imaginar en quin estat es trobarà tot dins uns anys.

Em comptava el meu fill que al Regne Unit del post brexit es tanquen molts de pubs. Aquesta tendència fa que cada vegada menys britànics trobin sa vàlvula de fuita que els venia oferint els pubs. Sa gent es queda a casa bevent en solitari s'alcohol que han comprat en algun hipermercat mentre segueixen en sa tele o en els mòbils ses últimes ocurrències i tonterias de s'agitador de torn.

Tota Europa estava plena de cafès, bars, pubs, bistrós i tavernes. El botelló o tancar-se a beure a casa mai els podran substituir. I si tots els nostres petits pobles volen sobreviure, farien bé a retrobar-se amb els encants d'aquests entranyables llocs en els quals cap tant sa bona conversa, sa diversitat o el bon humor.

S'altre dia vaig escoltar al bar Santa Gertrudis dos homes parlant. Un li deia a s'altre: "Recorda quan beguis per a oblidar ses teues penes que ses cabrones saben nedar". Una filosofada que no té preu. 

Recordau: Un bar de poble és molt més que un bar, i el bar Ara Anam és molt més que un bar de poble. 

Anau-hi i disfrutareu.

Un dia de platja.

Eivissa, 28 de juliol de 2023.

UN DIA DE PLATJA.

Supòs que per ca vostra també fa molta calor. Per intentar suportar-la millor quasi cada matí vaig unes hores a fer un banyet a Ses Figueretes. Ja sabeu: A sa millor platja de Vila, sa millor gent de Vila.

 

És molt curiós, però quasi cada dia segueix ses mateixes costums:

Arribi a s'hora que arribi a sa platja, sempre trob amics i amigues que ja estan de tornada. Sa gent és molt matinera. Els comentaris sempre són els mateixos: "Vaja Pep arribes tard! Naltros ja m'ho anaven! S'aigua està caldo". 

S'arena seca, està cremant i ràpidament vaig a buscar es meu lloc preferit caminant per sa vorera de la mar.

Trobar un lloc on deixar és senalló, sa tovallola i ses espardenyes alguns dies no és feina fàcil. Els matins, a ses roques del petit mur que hi ha enmig de sa platja, és complicat trobar un lloc lliure on deixar-les. Sirà casualitat, mirau que sa platja és llarga, però sa gent que va arribant sempre es col·loque allí on veu més gent. Sense cap mirament estenen ses tovalloles, ses cadires i ses sombrilles aferrades just a ses meues pertinences. No m'agrada. Em molesten ses persones que espolsen ses tovalloles just al meu costat. Especialment els dies que fa vent.

Ja amb el banyador posat, pregunt als amics i amigues que s'estan banyant com està s'aigua. Cada dia em responen el mateix: "Bona". Faci el temps que faci, per ells s'aigua sempre està bona.

Arriba el moment d'empastifar-se tot el cos de crema solar i d'anar alerta de deixar algun trosset de sa pel exposada al sol i cremar-se. Tothom ho fa. Aquest any m'he fet un propòsit: no posar-me crema cap dia, estar moreno i no semblar un llagostí. El secret: arribar ben de matí, nedar i fugir de sa platja quan el sol comença a picar fort.

Som molt fredolec. Abans d'entrar a s'aigua, faig una bona caminada per s'arena de sa platja. Camín de punta a punta unes quantes vegades. He de sortejar als infants que fan castells i muralles d'arena, als jugadors de pales o pilotes, algun venedor ambulant o algun grup d'al·lots i al·lotes (quasi sempre amb algunes copes de més) que amb sa música a tot rompre estan de celebració.

Heu observat que quan s'ha d'entrar a s'aigua per nedar sempre fan ones? Sirà casualitat, però sempre ha passat un barco o ha canviat el temps. Tothom se'n riu de jo. Em costa llançar-me: primer ses cames, després fins sa línia de flotació i finalment de cap a s'aigua.

Una vegada haver-ho fet, m'agrada estar-hi dins. Aprofit per fer exercicis i estiraments musculars. Això sí, sempre amb sa vista ben posada amb tot el que passa a sa platja. Disfrut mirant a sa gent: sa moda dels tatuatges al cos continua fent furor entre sa gent jove; els cossos esculpits als gimnasos a força d'hores i més hores de suar, segueixen a s'ordre del dia; i digau-me especial, però no puc entendre sa moda entre els hòmens i dones de sa meua edat de portar minúsculs banyadors ben apretats i ben cenyits al cos. Per favor, que ja no tenim vint anys. No puc comprendre com no tenen vergonya d'anar d'aquesta manera.Tampoc puc entendre a ses dones d'alguns països on ses religions i ses creences són diferents de ses nostres. Arriben a sa platja i neden amb uns vestits negres que cobreixen tot el cos excepte sa cara, ses mans i els peus. El contrast és impactant.

Per descomptat, el millor moment des matí és trobar-me amb els amics i amigues: és un gust caminar per s'arena o fer sa xerrada dins s'aigua. Allí passam revista a tot i a tots. Amb el cos en remull el món és fàcil d'arreglar.

Molt sovint, mentres arreglam el món, alguns banyistes hem patit petites mossegades de peixos a ses cames i que fins i tot ens han provocat petites ferides. Són molt espavilats: venen, et mosseguen i se'n van. Ho fan amb contundència i et fan mal. Et provoquen una ferida petita, però per sort cicatritza ràpidament. Tot i això, sa queixalada deixa marca.
Els assidus del lloc, ja coneixem aquestes pessigades a ses cames i els peus, però els banyistes que s'estrenen per primera vegada, surten alarmats. Tranquil·litat! No passa res! El remei per evitar ses mossegades: No estar aturat dins s'aigua. Sempre hem d'estar en moviment moguen cames, peus o braços.

Després d'unes hores dins s'aigua el meu cos entra en "modo fred". Sense cap excusa és s'hora de sortir, assecar-se i anar a ses dutxes per llevar-se s'arena dels peus. També és molt curiós: Mai, mai, he aconseguit arribar a casa sense un gra d'arena o sense alguna alga aferrada al cos.

De camí cap a ca meua, segueix trobant amics i amigues que arriben a sa plata. Són el relleu. I així, cada dia. Passar s'estiu amb aquestes escapades a Ses Figueretes, és una manera de portar millor aquestes calorades.

Jo m´ho pensaria.

Eivissa, 23 de juliol de 2023

JO M'HO PENSARIA.

Avui diumenge 23 de juliol de 2023 és sa data triada pels que manen a Madrid per celebrar unes eleccions generals a tot el país. Tenen uns collons ... Amb sa calor que fa!! Ja podrien haver triat una data diferent.

 

Per jo, per moltes coses que estan en joc, són unes eleccions importants, però que arriben en un moment especialment complicat. Sa veritat, estic decebut amb els polítics que haurem de votar: els que fins ara han manat presenten un balanç ben trist. Sempre ses mateixes cares i sempre creant problemes on no n'hi ha cap. M'han defraudat. Els que volen manar, el mateix. Prometen i prometen, però el que volen realment és manar, manar i manar. A qualsevol preu.

A s'hora de decidir a qui votar és complicat: votaré no a qui vull, sinó a algú que no voldria votar, però el votaré per impedir que guany algú pitjor. Enteneu es meu embolic? 

Sempre he pensat que els partits ens utilitzen: és evident que ses coses que fan quan manen no té res a veure amb el que ens diuen quan fan campanya electoral. Quan aconsegueixen formar una majoria parlamentària per governar, ja no fan el que jo pensava que ferien quan vaig anar a votar-los.

Estic cansat de veure a tots els polítics demanant el vot i prometent qualsevol cosa per a obtenir-lo. Són uns cínics perquè els candidats no és que no tenguin vergonya d'enganyar-nos: és que no tenen vergonya de dir i prometre coses que tots sabem que són falses.

Per tant, anar a votar? Abstenir-se? O no anar a votar? Vull un govern central del PP i Vox? Vull un govern central de PS i tota una suma de petits partits regionals que sempre estan discutint entre ells i que no aporten res?

Jo som, des de sempre, d'esquerres, però quan l'esquerra presenta una colla d'ineptes jo no puc votar-los. M'espanta sa relació de gent que presenten a ses llistes electorals. Quina colla d'inútils. Aquesta gent no pot portar es país endavant. Durant els darrers anys han tingut una oportunitat i realment no han sabut o volgut fer-ho millor: jo personalment estic pitjor que abans. I no fa falta parlar de ses escoles, sa sanitat, ses comunicacions, sa cultura, ses pensions, etc. És lamentable. 

Pel que fa al binomi dreta-ultradreta, no poden ser el futur: han demostrat ser uns mentiders, uns falsos i que volen el poder al preu que sigui per fer el que volen els grans poders.

Bé, és evident que no és funció meua aconsellar a ningú què ha de votar i què no. Tinc un respecte enorme per sa decisió individual de cadascú i no m'atreviria mai a dir una cosa així. Però crec que sí anau a voltar, no voteu a qui crea més problemes. Votau a qui us aporti solucions als vostres problemes i ses vostres preocupacions. I recordau, no anar a votar també és una alternativa vàlida de la qual no heu d'avergonyir-vos ni justificar. 

Jo m´ho pensaria. Mentrestant, me'n vaig a Ses Figueretes a reflexionar. Estic molt acalorat! Un banyet a la mar m'aclarirà ses idees.

Un dit.

Eivissa, 18 de juliol 2023.

UN DIT.

Una petita història pels meus nets.

 

Tinc un dit molt eixerit, molt espavilat. Tota sa vida l'he cuidat, he vist com anava creixent i cada dia es feia més gros i més intel·ligent. És el dit gord de sa mà dreta.

Sempre estava predisposat a tot el que li manava. Quan vaig aprendre a escriure, aguantava ben fort es llapis, es bolígraf... Quan vaig aprendre a anar en bicicleta, pressionava i feia sonar es timbre amb molta força. A s'hora de dinar, agafava els coberts amb seguretat.

És tan llest que darrerament també ha après ses noves tecnologies. Que vull enviar un missatge pel mòbil, doncs escriu com una bala. Ràpid i sense faltes d'ortografia. Que vull enviar un whatsapp, idò també. Escriu, envia fotos, tot. És molt treballador.

Però des de fa uns dies es comporta molt estrany. S'està tornant un rebel. Li dic que escrigui un missatge amb el mòbil i en comptes d'escriure endavant, es rebel·la i se'n va endarrere. No vol escriure res. Vull que faci alguna altra cosa i es nega. No vol obeir-me.

Pensava que eren coses de s'edat. Que estava passant una època difícil. He intentat parlar-li i raonar però sense resultats. Estic molt preocupat. Sabeu per què?

Perquè si no li bastàs en sa seua rebel·lia, ara es veu que ha parlat amb els dits dels peus i resulta que també es dit gord del peu dret li ha fet cas i també s'ha rebel·lat.

I no pot ser això... Jo necessit els dits dels peus en forma. Els necessit per caminar, per aguantar-me dret, per córrer, per nadar, per conduir. I el molt punyeter, igual que es de sa mà dreta, quan ha de fer força, no la fa, quan ha de ser valent, s'arrua.

Què puc fer?

Sa meua dona diu que els havia de portar al metge. Així ho vaig fer, però no ha servit de res. Em va receptar uns calmants, però no han millorat mica, més aviat han empitjorat. Ara s'altre dit del peu esquerre tampoc em creu de res.

Uf .... sa cosa no va bé.

He provat de fer-lis massatges, per vora si es calmen. A poc a poc, amb suavitat .... però clar, com que el dit de sa mà dreta tampoc col·labora, sa teràpia del massatge no dona els resultats esperats.

Vaig anar a sa meua psicòloga ... Estic desesperat ....I que m'ha recomanat sa metgessa?

Em diu que he de valorar-los el que fan, dir-los l'important que són per sa meua vida. Que el que fan ara, tal vegada no ho faran en el futur. No he de manar-los. He de raonar amb ells. He de ser amic seu. I he d'acceptar-los tal com són, amb ses seues virtuts i amb els seus defectes.

Vaig pensar que primer parlaria amb es dit gord de sa mà dreta, que va ser el primer que es va rebel·lar. Em diu: "estic cansat, no puc més amb tanta pressió. Estic present en quasi tots els fets de sa teua vida i que fan els meus germans? Res, quasi res. Són uns ganduls que només miren el que jo faig. Per què em demanes tant i als altres res? Estic cansat de treballar des que et despertes fins que te'n vas a dormir".

Li vaig fer vora que ell era es més gros i, per tant, tenia més responsabilitat i jo confiava cegament en ell. Li vaig fer vora que ell és el més important dels dits de sa mà i, per tant, m'havia d'ajudar.
Li vaig dir que a partir d'ara faria esforços per donar més responsabilitat als altres dits. Li vaig demanar que em donés temps per a portar-ho a sa pràctica i que per favor, parlés amb els dits dels peus perquè canviessin d'actitud.

Sa conversa va donar resultat!

Els altres dits de sa mà, s'han espavilat. Dit a dit ja han après a escriure amb ordinador i a fer moltes coses. Tots estan fent un esforç, fins i tot es dit petit! Tots ajuden al gros. Pel que fa als dits dels peus, ha costat un poc més. He hagut de fer uns quants massatges més, però al final, tots ajuden als dits grossos.

Missatge per als nets: Si anem tots junts, tot ho podem fer.

Viure com un anglès.

Eivissa, 13 de juliol de 2023

 

VIURE COM UN ANGLÈS.

 

Ha arribat es mes de juliol! És temps de viatjar a Anglaterra a casa del meu fill i fer una trobada familiar que ja s'està convertint en un clàssic.

Es dia de sa partida d'Eivissa, fou un matí intens. El forn de pa des barri just acabava d'obrir i jo ja estava comprant llonguets, cocarrois i empanades. A sa xarcuteria vaig comprar formatges difícils de trobar a Anglaterra (manxec, de cabra i maonès), sobrassada i llonganissa de pagès. A mig matí sortia de casa cap a s'aeroport i portava una bossa plena de menjar.

Vaig preparar "bocatas" de truita (uns bons llonguets, truita d'ous pagesos, oli i tomata) per menjar durant el vol. M'encanta obrir els papers d'alumini i ensumar ses olors dels "bocatas". Tots els altres passatgers mengen brutors, xips, xocolatines i altres. Mentrestant, naltros amb un bon llonguet de truita a sa boca. Tothom ens mirava amb enveja.

S'avió anava ple. Gent tranquil·la. Un vol agradable. A s'hora de recollir ses maletes, una espera de més de 40 minuts. Sa falta de personal no és exclusiva d'Eivissa.

A fora del recinte de s'aeroport de Birmingham feia un fred que pelava. Qui ens va dir que ja feia calor a Anglaterra? Sortirem d'Eivissa a uns 30° i a Leamington Spa estaven a 10° menys. Feia fred, vent i pluja. Vaja si notàvem sa diferència.

Vam arribar molt cansats del viatge. Tinc una sensació estranya a s'hora d'anar a dormir. A fora, encara hi ha llum i són més de les 22 hores. Sa claror s'està filtrant per tots els racons de sa casa. 

 Bé, a s'hora d'emprendre un viatge és molt important fer-ho amb una bona actitud. Per tant, durant uns quants dies intentaré viure com un anglès:

 

 - Hauré d'adaptar-me al seu estil de vestir.
Per això, els anglesos són únics: Fa un fred que pela i tothom amb calçons curts, camisetes, xancles i gafes de sol. Si els de Mark&Spencer (el Corte Inglés d'allí) diuen que ja ha arribat s'estiu, tothom a canviar-se de vestuari.

- Hauré de menjar com un anglès.
Què mengen els anglesos? Haureu sentit dir que un esmorzar anglès inclou te, ous, bacon, salsitxes, mongetes, xampinyons, torrades, porridge i suc de fruita. Això li diuen un "Full English breakfast" i no és habitual a ses cases familiars. És més fàcil trobar-ho als establiments d'hoteleria.
Actualment, a sa majoria de ses cases angleses fan un esmorzar compost per cereals (weetabix, muesli, cornflakes o krispies), torrades i una beguda calenta, ja sigui te o cafè.

Per dinar, fer s'aperitiu o simplement prendre una cervesa els pubs són una autèntica institució al Regne Unit. Normalment, estan a edificis molt polits i sa decoració, els detalls i sa gent que solen anar-hi creen un ambient especial i únic.
Són excel·lents llocs per a degustar el menjar anglès a preus econòmics: Típiques sopes, pastissos de carn picada, fish and xips, patates frites, hamburgueses, salsitxes i sobretot uns exquisits sandvitxos a un preu raonable.

Per sopar, el país està tot infectat de restaurants italians, de pasta, pizzes, formatges parmesans i tomates; també de restaurants d'indis, tika masala, curris i pa indi amb all. Per tant, el que soparé no importa i tampoc els ingredients.

Un incís:
Un menjar que m'encanta: Els scons: són pastels dolços que normalment porten panses i se solen menjar a s'hora de berenar amb melmelada i crema dolça.
I un menjar que no m'explic com pot agradar a ningú: Sa Marmite. És difícil d'explicar, és una espècie de melmelada enganxosa i marró que es fa amb extracte de llevat durant el procés de s'elaboració de sa cervesa. O t'agrada o l'odies. Jo no puc amb ella.

 - Hauré d'intentar descobrir sa cultura del cafè. Tothom està amb sa tassa de cafè a sa mà. Cappuccino, expresso, double expresso, lattee, mocha, americano, flat white, decaffeinated. Un embolic a s'hora de fer-se entendre: A veure, com demanaríeu un cafè amb llet, el cafè descafeïnat de sobre, sa llet tíbia i desnatada, amb sacarina i per favor, amb tassa de vidre?.

 - Hauré d'aprendre des diferentes maneres de demanar uns ous en anglès. Mirau:
Ous "revueltos"> "scrambled". Truita d'ous > "omelette". Ous durs o bullits > "boiled eggs".  Ous passats per aigua > poché. Ous estrellats > Si us agrada mullar el pa, heu de demanar "fried egg".

- Intentaré parlar anglès amb sa meua nora a tots els moments. No podem comunicar-nos amb ses mans ni en signes. Si no parl amb sa seua llengua, estic perdut.
A poc a poc vaig entenent més s'anglès. Jo no sé si xerr bé o malament, però sa veritat és que m'entenen.

- Disfrutaré d'un bon gintònic. Reconec que els anglesos els fan d'una manera simple i molt bona: Gin, tònica i gel. I res més de "tonterias". Ja sabeu que sa reina Isabel II era molt aficionada a sa Gordon's i que gràcies a ella va viure molt d'anys. Idò durant es dia hauré de prendre força de tes i a la nit un bon gintònic abans d'anar a dormir.

- Hauré d'acceptar anar amb sa família de "shopping". No sé què comprarem: totes ses botigues estan plenes de roba d'estiu, de peces que semblen de temporades molt anteriors, i al carrer fa un fred de pronòstic reservat.

- Sense cap excusa, hauré d'anar als jardins i parques del poble. Estan tots plens de gent fent senderisme, ciclisme, pic-nics o tombant-se a s'herba. Aquí ningú espera s'agost. Tampoc m'he d'estressar i complicar-me sa vida: he de caminar, riure, beure i disfrutar dels pocs moments que surt el sol.

- Hauré de viure el moment. Sense fer plans de futur. Decidir ses coses a s'últim minut i disfrutar de ses petites coses. Diuen que els anglesos treballen per viure en lloc de viure per treballar. No ho tinc molt clar.

Em ve a sa memòria una història recent. S'altre dia va anar a un forn de pa a Sant Jordi per encarregar galetes d'Inca. Les fan molt bones i volia portar-ne a casa del meu fill. Es diàleg fou més o menys així:
- Dependenta: Per a quan les voldria?
- Jo: Per a demà al matí.
- Dependenta: Miri ... es que no sé si en tindrem demà al matí.
- Jo: I quan ho sabran si en tenen?
- Dependenta: Demà de matí.

Sembla un diàleg de bambos, però els anglesos són iguals i reflexa molt bé la seua actitud davant sa feina. No s'immuten per res.

- Els cap de setmana una tradició que no podré saltar-me: fer una barbacoa al jardí. Arriba es bon temps i s'obri sa temporada. Vagi on vagi, es fum i s'olor de carn torrada s'estén per tot el poble. Allí com ses temperatures són més baixes i el sol no pega tant, passar unes quantes hores a s'aire lliure (si la pluja no ho impedeix) menjant i bevent amb sa família i els amics es converteix en una activitat d'allò més recomanable.

- Hauré d'anar pels Cotswolds. A qualsevol poble. Són molt polits i aprofitaré per berenar fent un te i uns scons.

- Hauré d'adaptar-me al fred.
No crec que tingui cap problema. Si continua fent fred vol dir: No hi haurà mosquits, estiré calentet a casa i beure hot chocolat, veure pel·lícules o llegiré un llibre al sofà ben tapat, dormiré tapat amb edredó i aferrat a na Linita o no suaré.
Si fa fred tornaré a viure.

- Disfrutaré sa meua neta anglesa.
Hauré de despertar-me a les 6.00 hores. Esmorzar i fer-me net. A les 7.00 hores despertar-la. Després, una breu i dura negociació: hem de tenir clar quins calcetins, quines sabates, quins calçons i quina jaqueta s'ha de posar. I si tinc sort, acceptarà deixar els "chupetes" a casa. Finalment, amb resignació, sortirem a les 7.30 hores direcció a sa guarderia. M'encanta sa meua neta: té molt clar el que vol i no para fins aconseguir-ho.
Al carrer, sa majoria de dies, fa fred i plou. Però ella s'en va a sa guarderia molt contenta. Així s'ha de començar es dia!

- Hauré d'anar a un McDonald:
Estar amb els nets i no anar a sopar a un McDonald és un pecat. Una experiència que pensava ja tenia superada: Menjar i beure "basura". Això sí, els nets disfruten.

- Utilitzaré Uber.
Els desplaçaments amb cotxes Uber, ja des de fa temps, foren un descobriment: fàcils de contractar, cotxes nous, xofers atents i per un grup com el nostre de cinc passatgers, uns preus més barats que desplaçar-se en transport públic.

 Els taxis allí tampoc són com per Eivissa. Se'n poden agafar sense dificultat, són cars i els xofers no gaire amables. Però allí els taxistes no són una màfia. A Anglaterra, pel que fa als taxis: Llibertat d'empresa i llibertat de serveis. El sol ha de sortir per a tothom.

- Hauré d'anar a Stratford-upon-Avon i apropar-me a Oxford.
Stratford-upon-Avon és el poble d'en Shakespeare. Sempre m'agrada fer un passeig per sa part antiga des poble i dinar a qualsevol restaurant. Es poble sempre està ple de turistes, d'excursions d'escoles i de jubilats, però és una visita que m'encanta.

Oxford és una ciutat plena de torres medievals, biblioteques, colleges d'estudiants (d'estudiants rics, és clar), campus i per descomptat, de llocs que ses pel·lícules d'en Harry Potter han fet molt coneguts per tot al món. Es meu net disfrutarà. Li agraden totes aquestes pel·lícules que s'han fet.
Una experiència que no us podeu perdre: Dinar de qualsevol cosa a una cafeteria i caminar fins al riu. Allí, feu una parada a la gespa d'uns dels campus i feu una "siesta" com cal. S'està de luxe (si el temps acompanya i s'autoritat ho permet). 

 

A s'hora de tornar cap Eivissa, també intentaré acostumar-me a algunes coses:

- Hauré d'acostumar-me als vols conflictius de tornada cap Eivissa. Vaig tornar amb Jet2, s'avió complet de gent molt jove. Alguns, abans d'embarcar ja portaven fetes algunes cerveses. Dins s'avió, es servei d'alcohol és prioritari. Conseqüència, molts d'al·lots i al·lotes gats com una sopa.
S'espectacle que ofereixen alguns passatgers és simplement lamentable. Vaig queixar-me al personal i van comportar-se bé durant alguns minuts. Després, com si res, música amb els mòbils a tot gas, copes, crits i festa. Fou un vol de tornada molt dolent. Malauradament, aquest és el tipus de turistes que ens visiten durant s'estiu.
Digueu-me sexista, però s'espectacle que fan tots aquests turistes dins s'avió és lamentable: Comencen sa festa, a beure, a llevar-se roba i en veis de cuixes, culs i mimes a l'aire! És vergonyós!

-A s'aeroport d'Eivissa hauré d'acostumar-me a sa màfia dels taxis. Just sortir al carrer, m'atacaren dues dones ben plantades per oferir-me un taxi pirata. Ni cas. Però quan vaig arribar al meu torn de taxi, un home que fa de coordinador em preguntà "Dos? A donde van?" Quan van saber que volíem anar a Vila, tres taxistes van rebutjar el servei. Embarcarem amb un quart i gràcies que eren les 21.30 hores de la nit i el conductor just acabava el seu torn a les 22.00 hores i havia de fer el relleu a Vila. Són una colla d'impresentables. Es dia que pugui agafar un Uber a Eivissa brindaré amb cava!.

 Bé, podria seguir amb més i més coses que hauré d'acostumar-me, però estic entrant en "modo negativo" i crec que és millor deixar-ho aquí. 

Ho tinc clar: Com a Eivissa, és difícil trobar un lloc per viure millor. Ahh ..  i viure com un anglès tampoc m'acaba d'agradar massa.