Primer viatge a UK amb l'ETA.

Eivissa, 15 d'abril de 2025.

PRIMER VIATGE AL REGNE UNIT AMB L'ETA.

Aquest mes d'abril he fet el meu primer viatge al Regne Unit amb la famosa ETA (Electronic Travel Authorization). El sistema és nou, modern, digital... i absolutament invisible. El vaig omplir en línia, no sense certa ajuda tècnica del meu fill, que va exercir de traductor i expert en pantalles poc comprensibles per un negat informàtic com jo.

No és un tràmit complicat, només cal tenir un anglès digne d'Oxford. Ja sabeu, els britànics encara viuen amb la il·lusió que tothom parla anglès com ells. Encara no han entès que a altres països del món la gent parla idiomes diferents del seu.

Total, vaig pagar ses 10 lliures amb la fe d’un pelegrí, i poc després vaig rebre un correu que deia alguna cosa com: “Your ETA application has been approved. You can now travel to UK”. Bé, potser el text no era exactament així, però l’efecte teatral era el mateix.

El dia del viatge, a l’aeroport d’Eivissa, una empleada de facturació de Jet2, molt legalista, em va demanar si portava l’ETA i vaig haver de buscar frenèticament el paper entre els passaports, targetes d'embarg, certificats de vacunació, reserva d'avió, etc. El volia veure físicament. Però a l’arribada a Birmingham… res. Ningú em va dir o demanar res.

Vaig passar el control de passaports com qui entra al supermercat a comprar llet. Ni un “Welcome to the UK”, ni un “May I see your ETA, please?”. Ni tan sols un escaneig ocular de ciència-ficció per fer veure que controlen alguna cosa. Només un control automàtic del passaport i endavant, com si tornés del pub de sa cantonada.

I llavors em vaig preguntar: quin és exactament l’objectiu d’aquesta ETA? És per seguretat? O és una creativa “safety tax” per finançar més autobusos vermells de dos pisos o per fer net el Big Ben?

Potser, si hagués intentat entrar vestit com un bomber, hauria cridat més l’atenció. Però clar, jo amb la meua ETA legal, aprovada i correctament impresa, era gairebé invisible.

Conclusió? El sistema és tan eficient que no cal ni fer-lo servir. O potser (a España també en sabem un poc d'aquest tema) el veritable esperit britànic consisteix amb això:  confiar cegament en ses lleis i la burocràcia… i després ignorar-les completament. Això sí, amb exquisida educació.