L’art de trobar solucions als conflictes.

Eivissa, 6 de desembre de 2025

LA MEDIACIÓ I L'ART DE TROBAR SOLUCIONS ALS CONFLICTES.

 

Fa uns dies, a la Universitat Oberta per a  Majors d’Eivissa, la professora Eva Cardona ens va oferir una classe que encara avui em dona voltes al cap. Parlava de mediació, de com prevenir i resoldre conflictes sense caure en la confrontació, i de com escoltar és molt més important que decidir amb presses. Entre tots els exemples que ens va presentar, n’hi hagué un especialment revelador: el d’una taronja.

L’exemple de la taronja és una lliçó simple però poderosa. La història és molt coneguda en el món de la mediació, però quant jo vaig escoltar-la en boca de la professora vaig descobrir-la per primera vegada. Una mare té dues filles i només una taronja. Totes dues la reclamen, i ella, davant ses presses, la talla per la meitat pensant que ha aplicat la solució més justa: repartir. Però la justícia no sempre significa equitat, i molt manco eficàcia.

La sorpresa arriba quan la mare descobreix què volia realment cada una de les filles: Una necessitava sa pell per fer un pastís a s’escola. S’altra necessitava el suc per preparar un esmorzar saludable.

En aquest cas, si la mare hagués fet una cosa tan senzilla com escoltar, preguntar i entendre els interessos reals, hauria descobert que no hi havia cap conflicte, sinó només una manca d’informació. I que la solució òptima era tan senzilla com donar tota sa pell a una filla i tot el suc a s’altra. Totes dues haurien quedat satisfetes, i intuïtivament haurien après què vol dir cooperar.

Aquest exemple, aparentment senzill, amaga una idea molt profunda: la majoria dels conflictes no són de posicions, sinó d’interessos. No discutim per sa taronja; discutim perquè no expressam què necessitam realment.

Aquí entra en joc una teoria fonamental de la negociació i la mediació: el win/win, o solució guanya/guanya. Durant molts anys, la idea general era que negociar era un joc de suma zero: si un guanya, s’altre perd. Però la mediació demostra tot el contrari: hi ha moltes solucions creatives que permeten que tothom obtingui allò que necessita.

En l’exemple de sa taronja, la solució inicial de sa mare era un clàssic win/lose disfressat d’equitat. Cap de ses filles obtenia allò que realment volia. En canvi, quan s’analitzen els interessos, apareix una solució win/win: totes dues guanyen, i la mare també, perquè resol el conflicte sense tensions ni frustracions.

La filosofia win/win es basa en quatre pilars essencials:

- Escoltar activament. No només sentir, sinó escoltar per entendre.

- Detectar interessos reals, no només posicions. Una posició és “vull sa taronja”. Un interès és “vull sa pell” o “vull el suc”.

- Buscar solucions creatives. Moltes vegades sa primera idea no és sa bona.

- No competir, sinó cooperar. No es tracta de veure qui n'imposa més, sinó de trobar la millor sortida per a tothom.

Mentre escoltava a Eva Cardona, vaig recordar molts moments de la meua vida professional. Durant anys vaig ser cap responsable d’empreses, i ara m’adon que una part important de la meua feina era (sense posar-hi etiqueta) fer de mediador. Quan apareixia un conflicte, abans de prendre cap decisió, m’agradava asseure’m amb ses persones, conversar, entendre què volien i què temien. Sempre he cregut que un problema mal resolt torna més endavant amb més força, mentre que un bon acord genera motivació i confiança.

Quan aconseguia convèncer les parts que hi havia una solució possible que beneficiava a tothom, s’èxit estava gairebé garantit. I no hi havia millor sensació que veure com un equip que abans estava tens treballava després amb més serenitat i compromís.

Ara, amb els anys i amb aquesta nova etapa d’aprenentatge, veig clar que la mediació no és només una tècnica; és una manera de veure la vida. Tancar conflictes és viure millor.

Quan va acabar la classe, vaig quedar-me uns minuts a soles amb la professora per comentar algunes idees. Vaig sentir que aquest curs no només m’està ensenyant teoria, sinó que m’està oferint eines valuoses per al present i també per al futur.

Els alumnes de la Universitat Oberta per a Majors d'Eivissa ens trobam en un moment de la vida en què ja no volem conflictes innecessaris. Volem serenitat, relacions netes i pau interior. I això passa, moltes vegades, per saber tancar conflictes pendents: familiars, personals, relacionals, laborals o emocionals.

I si no podem fer-ho tot sols, no passa res. La mediació és una ajuda intel·ligent, humana i necessària. No és un signe de debilitat; és un signe de maduresa.

En definitiva, aquella classe de la professora Cardona em va recordar que encara podem aprendre molt, i que sempre és un bon moment per fer les paus amb els altres i amb nosaltres mateixos.