Eivissa, 21 de març de 2025
WASHINGTON D.C. El cementiri d'Arlington.
Visitar el cementiri d'Arlington fou una experiència dura i plena de significat. Per comprendre el significat de l’esforç, el sacrifici i el deure que defineixen la història dels Estats Units s’ha d’anar allí.
A un antiarmes com jo, "d'ardor guerrero", "d'amor patrio", "de patria" i "d'honor" me'n queda poc. En vaig tenir prou quan als vint-i-un anys em van cridar a files. Vaig fer el servei militar a la Divisió Acorazada Brunete, a Madrid. En aquells temps manava la Divisió un tal Milans del Bosch, alguns n'haureu sentit a parlar d'ell. Era un personatge.
En vaig tenir a prou. Vaig constatar el poder de les armes i si el poder d'utilitzar-les estava en mans d'algun il·luminat encara pitjor.
Per tant, la visita a Arlington fou un xoc molt fort per jo. Des de l'instant que vaig arribar, el silenci va abraçar-me. La tranquil·litat del lloc només es trencava pel so de ses meues passes. Tots els visitants caminaven amb respecte i una certa reverència per aquest lloc carregat d'història. Les seues amplíssimes extensions de tombes ordenades amb precisió mil·limètrica impressionen molt.
Un dels primers punts destacats és la monumental estàtua d'Iwo Jima. Aquesta escultura impressionant commemora la batalla d'Iwo Jima durant la Segona Guerra Mundial, una de les més cruentes i determinants del conflicte. A la base de la imatge, un gran mural ofereix una visió general de les guerres en què els Estats Units han estat implicats al llarg de la seua història. Les dates i els noms de les batalles ocupen la part superior del mural, però han deixat espais lliures per a les futures guerres que encara s’esdevindran. Això em va crear una sensació d’angoixa tremenda. La pau és fràgil i malauradament, ens esperen futures guerres i tragèdies.
Un altre moment intens es troba just a l’entrada, davant de la placa i l'estàtua dedicades a la inscripció "El preu de la llibertat". És una frase carregada de significat, que ens recorda que la llibertat i la seguretat no arriben sense sacrificis, sense vides perdudes, i sense un cost altament personal per aquells que ho han donat tot per al bé comú.
Caminant al costat de les tombes, em cridava l’atenció la immensitat del cementiri. Són tantes les tombes que sembla que no tinguessin fi. Cada una d'elles representa una vida, un sacrifici en nom de la llibertat, una persona que ho va deixar enrere tot per servir a un ideal. Entre elles, es poden trobar també les tombes dels germans Kennedy. Posen els pèls de punta les inscripcions a ses pedres recordan el discurs immortal de John F. Kennedy: “No et preguntis què pot fer el país per a tu, sinó que pots fer tu pel teu país.” Aquestes paraules ressonen a través del temps mentre caminava entre ses làpides. Em costava entendre el significat del servei i el deure a la pàtria.
Una de les coses que més em va impressionar va ser el silenci absolut i el respecte que hi havia entre els visitants. Tothom, indiferent del seu origen, parlava en veu baixa i es movia amb discreció, com si el mateix lloc exigís una certa reverència. Reconec que el lloc té un gran significat, carregat d'història, i la contemplació de les tombes d’aquells que van morir pel bé comú em feien reflexionar.
També, la imponent presència de la seguretat al voltant del cementiri em va cridar l'atenció. Tot el recinte està vigilat de prop, amb un sistema de seguretat que assegura la protecció del lloc sense restar-li el seu aire solemne. És una sensació de protecció que acompanya durant tota la visita, potser recordant que el valor i el sacrifici que s’hi homenatgen mereixen una protecció constant.
En resum, visitar Arlington no és només un passeig entre tombes; és una immersió profunda en la història, en els valors de la llibertat i la pau, i en el record de tots aquells americans que han donat la seua vida en nom d'aquests ideals. És un lloc de reflexió, de silenci i de respecte, on el pes del passat es fa tangible en cada pas que donava. És un lloc per intentar entendre als Estats Units, els seus habitants i els seus valors.
Vaig acabar la visita pensatiu, preocupat i impressionat. Durant els dies posteriors al viatge he pensat molt amb el que vaig veure i sentir durant la visita. Estic intentant entendre el que està passant actualment entre els Estats Units i Europa. És complicat … Som tan diferents!
Altres fotos de la visita:
No hay comentarios:
Publicar un comentario