Coses que em semblaven tòpics de Nova York ..... però no.

Eivissa, 16 de març de 2025

 

COSES QUE EM SEMBLAVEN TÒPICS DE NOVA YORK … PERÒ NO.

 

 

Aquesta ha estat la primera vegada que he estat a Nova York. Vaig arribar-hi condicionat per tots els tòpics sobre els Estats Units i els seus ciutadans. Durant la meua estada vaig poder confirmar alguns dels meus prejudicis, però també vaig descobrir que molts d'ells no eren certs. Aquí us explic algunes de les coses que em van sorprendre, i no sempre per bé.

 

ABERRACIÓ URBANÍSTICA.

M'agraden les ciutats que tenen una certa coherència en el disseny i un estil arquitectònic comú. Nova York, en canvi, em va semblar una veritable aberració urbanística. A Manhattan, per exemple, vaig trobar una combinació caòtica de diversos estils arquitectònics sense cap mena de respecte per la història. Davant edificis antics, impecablement conservats, s'eleven grans gratacels de vidre que trenquen totes les proporcions i l'harmonia de l'espai urbà. Nova York no és una ciutat pensada per als humans; si caminau pels seus carrers sense aixecar la vista, podrieu estar en qualsevol altra gran ciutat del món. Però he de reconèixer que, sense aquests gratacels, Nova York no seria el que és.

 

LES PRESSES.

Una altra cosa que em va cridar l'atenció és la pressa constant que sembla dominar la ciutat. Tothom va corrent pel carrer amb un cafè, un batut o un suc a la mà. Aquest costum diu molt de la societat que viu allí. Un poble que no té temps per disfrutar d'un bon cafè en una terrassa o per asseure's tranquil·lament a menjar, és un poble que, per a mi, no disfruta de la vida. I ni tan sols parlam de la tradició de beure’s el cafè en un got de cartó, que em sembla del tot impersonal i poc gustós. Les presses per arribar a la feina o a qualsevol altre compromís semblen ser la norma, i això li treu tota l’essència d'un ritme de vida més relaxat i agradable.

 

NOVA YORK MAI DORM.

El tòpic de "Nova York mai dorm" és absolutament cert. La ciutat té dues cares: de dia és una ciutat bulliciosa i frenètica, i a la nit es transforma en una altra ciutat, amb una energia diferent. Jo estava allotjat a Manhattan, i a altes hores de la nit, els edificis d'oficines continuaven oberts, il·luminats, amb gent treballant sense parar. Nova York es presenta com el centre del món, un lloc on has d'estar constantment connectat amb tots els racons del planeta, i això es nota en l'atmosfera nocturna de la ciutat.

 

L’ENGANY DE CHINA TOWN I LITTLE ITALY.

Un altre dels tòpics que em vaig trobar va ser la recomanació de visitar Chinatown i Little Italy. Tothom us dirà que són barris que cal veure, però per a mi van ser un autèntic engany. Ni tan sols em vaig aturar-hi. Són barris d'immigrants, com els que pots trobar a qualsevol altra ciutat del món, i no aporten res de realment especial a Nova York. Bé, sí, podeu trobar-hi restaurants i botigues d'articles xinesos i italians, així com pizzeries i bazars una mica més econòmics. Però en termes de qualitat gastronòmica, em van deixar molt a desitjar, i sincerament no crec que mereixin el "caràcter" que alguns els atribueixen.

 

UNA CIUTAT MOLT BRUTA.

Una de les coses que més em va sorprendre i decebre de Nova York va ser la brutícia que es respirava a cada cantonada. No puc entendre com una ciutat tan important i cosmopolita com Nova York pot estar tan bruta. Els carrers, molts d'ells vells i deteriorats, estaven plens de bosses de fems, papers i deixalles disperses per tot arreu. Caminant pels seus carrers, em vaig sentir desconcertat i disgustat, amb la vista sempre atenta a l'embrutiment i al caos visual. El fum, les males olors i l'olor d'herba cremada (ja sabeu a què em refereix) s'estenien per tota la ciutat, afegint una sensació de desordre constant que em va incomodar profundament.

 

LA 5a AVINGUDA.

No entenc la fascinació que provoca la 5a Avinguda. Tot el món et parla de la seua magnificència i de les seues botigues de luxe, però jo no hi vaig veure res de realment espectacular. Les grans cadenes internacionals, com Louis Vuitton, Tiffany, Cartier, Zara, etc., estan presents a la 5a Avinguda, com podríeu trobar-les a qualsevol altra ciutat del món. La fama d'aquesta avinguda em sembla un engany. Vaig trobar-la plena de turistes, caminant entre botigues i comprant souvenirs. Això no em va semblar en absolut el que se suposa que ha de ser el centre d’una ciutat tan emblemàtica.

 

GENT MOLT ANTIPÀTICA.

Des del punt de vista d’un turista, la gent de Nova York em va semblar molt antipàtica i maleducada en general. Les persones amb les quals em vaig relacionar em van mostrar una actitud freda i indiferent, amb respostes breus i poc solidàries. Ni tan sols el personal de l'hotel on em vaig allotjar va fer cap esforç per ajudar-me a resoldre els meus problemes o a donar-me informació. Al carrer, em va costar molt trobar algú que estigués disposat a ajudar-me. Sembla que la gent va a la seua, completament absorbida en les seues pròpies vides i sense gaire interès en les necessitats dels altres.

 

PROPINES PER A TOT.

Aquesta va ser una experiència una mica incòmoda. Als Estats Units, les propines són gairebé obligatòries, però per a mi va resultar una incomoditat constant. Sempre has de portar canvi, perquè mai saps quan t’aniran a demanar propina per un servei que ja has pagat. La diferència amb Europa és que allà sembla que els treballadors esperen una propina per tot, independentment de la qualitat del servei. Això va ser alguna cosa que em va molestar molt durant la meua estada.

 

MENJAR.

Finalment, el menjar va ser una altra decepció. La gran quantitat de greixos en els plats, així com la qualitat del menjar en general, no em va agradar gaire. De fet, vaig trobar que la majoria dels restaurants oferia plats pesats i poc saborosos. No vaig aconseguir disfrutar de cap àpat de manera autèntica, com sí que passaria en altres ciutats que he visitat.

 

 

Fins aquí algunes de les coses que no m'han agradat gaire de Nova York. En les pròximes publicacions escriuré de les que m'han agradat més, que també n'hi ha moltes.