Amigues que m'ensenyen.

Vila, 9 de novembre de 2024.

AMIGUES QUE M'ENSENYEN. 

Dedicat a la meua amiga F.C.V.  El que va començar com un dinar d'amics, acabà com un nou desafiament, una oportunitat per aprendre coses noves i tal vegada per fer la vida més fàcil.

F.C. simplement, gràcies.

 

La vida, amb el seu incessant pas, m'ha ensenyat que el temps és un recurs preciós i, sovint, efímer. En mirar cap enrere, m'adon que ja no tinc la mateixa edat. Els anys han deixat la seua marca, i amb ells, he experimentat un canvi profund en els meus interessos i prioritats. El que abans m'omplia d'emoció ara sembla distant, com un record d'una vida que solia portar. No obstant això, en aquest procés de transformació, he descobert noves passions i nous objectius.

Al llarg d'aquest viatge, he enfrontat desafiaments que m'han posat a prova de maneres que mai vaig imaginar. Va haver-hi dies en què el llit semblava un refugi, un lloc on les dificultats s'esvaïen, però també on la por i la incertesa podien regnar. No obstant això, en aquests moments de feblesa, vaig trobar la força per a aixecar-me. Cada vegada que em sentia aclaparat, recordava les raons per les quals lluitava: els meus somnis, els meus éssers estimats i la esperança d'un futur millor.

He après que la fortalesa no és l'absència de feblesa, sinó la capacitat de seguir endavant malgrat ella. Cada esforç que vaig fer, cada pas que vaig donar, va ser un acte de valentia. Record les nits en les quals em quedava despert, reflexionant sobre les meues metes i els meus fracassos, i com, malgrat els dubtes, sempre trobava una llum d'esperança que m'impulsava a seguir. M'he aixecat del llit moltes vegades, fins i tot quan el cansament em pesava, perquè sabia que cada dia era una nova oportunitat per a avançar.

No vull oblidar el fort que m'he convertit. Aquesta fortalesa és un testimoni de la meua resiliència, de la meua capacitat per a adaptar-me i créixer. He superat obstacles que semblaven insuperables, i en cada caiguda, he trobat la lliçó que m'ha fet més savi. He après a valorar no sols els assoliments, sinó també el procés, el viatge que m'ha portat fins aquí.

Avui, en mirar cap al futur, em sent agraït per cada experiència que m'ha modelat. Encara que ja no sigui la mateixa persona d'abans, estic emocionat pel que vindrà. La vida segueix el seu curs, i estic llest per a enfrontar el que vingui, amb la certesa que cada dia és una nova oportunitat per a créixer.

 

 

 

P.D.

Per primera vegada, aquest escrit no l'he fet jo. A partir d'unes idees generals meues, la intel·ligència artificial s'ha encarregat de completar-ho i donar-li forma.

Hem d'estar preparats ... Això de la IA ha arribat per quedar-se!